Ruta literària per Mataró

Divendres 27 de gener. Resseguim les passes de Josep Punsola per Mataró.

A l'hospital.

La Marta, llegint.

En Jan, llegint.

Ara és en Guifré qui llegeix.

La Júlia Arís ens fa una explicació davant el Mas Fogueres...

... i tots l'escoltem.

Dia de Reis de 1940

Epifanies lamentables

Res importa colpir la pura sensibilitat de l’edat tendra..., brins de l’humà egoisme!

Somnia, petit, somnia.

Bon somni et desitjo jo...

Que, mentre no vingui el dia,

tot et semblarà que és bo:

cavalcades van passant,

mans blanques van beneint,

mans brunes van preparant,

mans negres van repartint...

Somnia, petit! Dormint, 

no et ferirà la malícia;

no veuràs la nit sofrint

d’amagar tanta injustícia.

Serà demà, quan, llevat,

t’il·lumini el primer sol:

veuràs que els Reis han passat

solament per on Déu vol.

El teu jugar serà immens!

Tot un present de descuit:

els altres balcons tan plens,

i el teu balcó tan buit!

Mes tu ets mesell. Tant sofrir,

ja estàs fet a suposar

que alguns ulls són per a gaudir

i els teus només per plorar.

Plorar tan sols! Mai rebel!

No siguis dels que es belluguen.

Has de saber que al gran cel

no hi van sols els nens que juguen,

els que no juguen, també...

Però, és que diuen lleis divines

que els uns joguina han de ser,

i els altres tenir joguines?

Melcior, Gaspar, Baltasar,

caravana de Gener:

quina ràbia fa mirar

els balcons del meu carrer!

6 de gener de 1940

Josep Punsola

(1913-1949)

Han canviat gaire les coses?

Crònica de la visita de Maria Mercè Bruguera

No fa gaire a la nostra aula vam rebre la Quima Vinyals, ara estem encantats de rebre la persona que més en sap de Punsola en aquests moments (a part de la família): la Maria Mercè Bruguera. Ens va venir a veure el passat divendres 16 de desembre i ens va explicar de tot sobre Punsola, també de punts de vista seus sobre la poesia de Punsola o la poesia en general. Per a ella, els poetes veuen la realitat d’una manera diferent, més intensa, i creia que Punsola podia veure aquesta altra realitat. També creia que la mateixa vida de Punsola era una poesia, amb els seus moments bonics i tristos.

Ja sabíem moltes coses de Punsola, ja, això crèiem! Ja sabíem que tenia molts pocs estudis, però el que no sabíem era que era autodidacte, i que ho aconseguia llegint Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Josep Carner...

I sabent això ens adonem de l’ànima de poeta de Punsola, perquè ell sol, sense estudiar, feia una poesia elaboradíssima i molt diversa, cosa que ens indica que tenia una capacitat versificadora increïble. Feia poemes molt diversos:


- D’amor   
- De natura i paisatge 
- De circumstàncies    
- També poesia sobre l’esport, ja que era un gran esportista.

I d’altres coses.

Ens va explicar que el poeta Punsola era un home molt meticulós i a l’hora de fer poesia: sempre treballava amb diccionari perquè els seus poemes tinguessin un vocabulari  més ric i elaborat.

La malaltia que va matar el poeta era anomenada la malaltia del bronze, ja que s’estava quedant molt moreno, però la seva família també era força morena de pell, i per això podríem dir que no es va notar gaire que estigués malalt. Aquesta malaltia, més científicament, és coneguda com a malaltia d’Addison, i el que fa és que el cos es quedi sense minerals i això porta que els òrgans importants del cos deixin de funcionar poc a poc. Punsola deia a la seva família que es trobava malament, cansat. Ell reposava, però mai es va medicar. Un dia es va veure en cor de fer una excursió i... ja en sabem el final.

Guifré Huertos Romero

 

Maria Mercè Bruguera, en plena explicació.

Un altre moment de la xerrada.