Comiat

Avui, darrer dia de classe, em plau compartir amb vosaltres aquest poema:


        Confidència del tinter

                                                       A Manuel Cuyàs, amb admiració i afecte.
    - A qui esperes...? - A Ell,

a qui em dóna forma cada dia;

a qui forja, amb saba meva, prisma i anell

de la fantasia. 

    - I què en trauràs...? - Que la sang de xarol
sigui rostre que riu, cabell que relluu, 
serpentines de cel i de vol,
i paisatge cru.
     - I ja en tens prou...?  - Què vols més per a mi?
Què més, pel tinter d'existència coixa,
que el donar sang perquè li gravi alt destí
una mà que amoixa?
     - Tens raó, sutgell.
Espera, espera el taumaturg que et duu...!
     - Sí; que jo sóc per a Ell...
     - Sí; i Ell és per a tu...

                                                                                                                14 de juliol de 1944