Bon Nadal!

Nadalenca del vigilant nocturn

     -Cinc dits del fort, mestressa!

Em farà la vista alegre, oi...?

Això vull... Avui tinc ganes de fer fressa

i vull sentir-me el cap com el d’un noi.

     Veieu...?  Aquesta nit té un altre anhel.

El temps pressentia, i ha trencat l’antic mirall:

els arbres tenen vidre que els vesteix de caramel,

i el cel, estels com gardènies de cristall;

i cada casa, un llum,

i cada balcó, una escletxa que delata

que s’ha obert la magrana d’aquell antic costum

i cauen els grans, com un ruixat de plata;

i a l’empara d’aquest, un àngel que il·lumina

l’arruga fonda del tros de suro vell,

i amb un roineig tot jove, de farina,

crea il·lusió d’un pam de neu novell.

Aquesta nit tot neix, i així, d’un color clar.

Només morts de fred, el fred de la temença...

Hi ha tants estels, que en queden per a demà...

I al cor, tants nius pel viure que comença...!

Aquesta nit, els homes senten dins

un neguit dolç que els va sembrant la sang

amb llavor neta dels records més fins,

i els duu pel pas dels ninotets de fang.

I barregen els cors amb el simple de l’argila,

i fiblen el bot de la llarga caravana,

sedecs del vi que el gran moment destil·la

i del misteri que ha granat a la cabana.

     -Cinc dits del fort, mestressa!

Avui sóc jo pastor dintre del gebre,

i vull que dringuin tots els vidres de la fressa,

avui que tot el món és un pessebre!

Que s’estremeixi l’estrella que titil·la!

Que, quan em surti un crit, surti el més bo!

Pels espiells del cel, Déu em vigila,

i per quelcom deixa que el poble el guardi jo!

15 d’agost de 1945