divendres, 3 de febrer del 2012

Comiat

Avui, darrer dia de classe, em plau compartir amb vosaltres aquest poema:


        Confidència del tinter

                                                       A Manuel Cuyàs, amb admiració i afecte.
    - A qui esperes...? - A Ell,
a qui em dóna forma cada dia;
a qui forja, amb saba meva, prisma i anell
de la fantasia. 
    - I què en trauràs...? - Que la sang de xarol
sigui rostre que riu, cabell que relluu, 
serpentines de cel i de vol,
i paisatge cru.
     - I ja en tens prou...?  - Què vols més per a mi?
Què més, pel tinter d'existència coixa,
que el donar sang perquè li gravi alt destí
una mà que amoixa?
     - Tens raó, sutgell.
Espera, espera el taumaturg que et duu...!
     - Sí; que jo sóc per a Ell...
     - Sí; i Ell és per a tu...

                                                                                                                14 de juliol de 1944



2 comentaris:

  1. Sincerament aquest poema no el vaig entendre molt bé qual el vaig llegir per primera vegada, però quan me’l van explicar i el vaig acabar d’entendre, vaig arribar a la conclusió que es un poema preciós! :)

    ResponElimina
  2. m'encanta el poema perqué la idea de que el dibuixant crei el seu propi món em sembla molt bonica i molt interessant

    ResponElimina